La culpa és de Camarón

Fotos: Naria CaamañoPincha para leer en castellano.

La musa de l’Anti-Karaoke va embogir escoltant Camarón i ara no hi ha qui la tregui del pou del flamenc. Per Maria Junyent.

“No hi ha res que faciliti la comèdia que tot el que es considera sagrat.”

La Rachel Arieff és d’aquelles persones que no poden fer res que no sigui sòrdid. És així. L’Anti-Karaoke és el que va passar quan es va proposar organizar un karaoke de rock and roll, i Flamenguiri perdía – cada diumenge d’octubre al Gipsy Lou – és el que passa quan una americana perd la por del cante jondo.

“Feia almenys vint anys que cap música em fascinava de la manera que ho va fer Potro de rabia y miel”, l’últim disc de Camarón, explica. S’ho va agafar amb serietat i es va apuntar, fins i tot, al Taller de Músics, per aprendre les meravelles del gènere. Però la Rachel té dos handicaps. No pot deixar de ser de Milwaukee, i no pot evitar fer comèdia.

Flamenguiri perdía és, doncs, un repertori de temes que van de les buleguiris a les aleguiris o tarantiris – tot sempre molt guiri – en format cabaret. “Sempre necessito una mica de caos per tal que l’espectacle sigui viu: un got que es trenqui, algú que m’insulti”, confessa.

Tota la inspiració l’ha trobada al Raval. En especial en el que ella defineix com la classe obrera masculina del barri: llauner, butaner, ferroveller o ferroveller sota cost, més solemne i amb menys recursos. Amb tots aquests temes gravarà un disc, Portero de rabia y miel, dedicat a Fouad, el porter del Gipsy Lou, o “el millor porter que he vist en la vida. Haria de ser qualsevol persona en posició d’autoritat: té diplomàcia”.

A la Rachel els homenatges li surten així, i amb el flamenc ha topat amb dinamita còmica. “no hi ha res que faciliti més la comèdia que tot el que es consideri sagrat. El flamenc és reverència i a la comèdia tot és irreverència”. I tota ella és comèdia. Sigui com sigui, reflexiona: “El flamenc ha patit molt i ha sobreviscut a drogues, pobresa i sobredosi de reverberació en les gravacions. No crec que li costi sobreviure a una guiri més”.

L’evolució

Anti-Karaoke

És la creadora i presentadora de l’Anti-Karaoke, un sarau salvatge que des del 2006 fa les delicies de friquis i desvergonyits amb rock a les venes. Cada dijous podreu veure-la al Sidecar.

Camarón i de Lucía

“Quan els vaig escoltar per primera vegada, em vaig espantar. Va ser desbordant”. Diu que va sentir les mateixes ànimes esquinçades que canten rock, amb una complexitat musical inhòspita.

Gitana de Milwaukee

La classe obrera del Raval ha inspirat Portero de rabia y miel, la primera aproximació al flamenc de Rachel Arieff. No ho amaga, dir-ne flamenc seria un sacrilegi. El que ella fa és pur “flamenguiri”.