Time Out Barcelona: Planeta Catalunya

[Leer en castellano]

TOB-PC-INT-72-horiz

Rachel entrevistada en Time Out Barcelona

«Vull ser la ‘churri’ de Artur Mas»

Rachel Arieff torna a la comèdia amb «Planeta Catalunya», xou ple d´ humillació lingüística.

Per Ricard Martín.

Com diu ella, «el meu professor de castellà va crear un monstre». La còmica nord-americana Rachel Arieff, després de cinc anys triomfant amb l’Antikaraoke — cerimònia del desconcert en què fans del rock pugen a l’escenari a interpretar els seus temes favorits amb més cara que esquena — presenta un nou xou de comèdia: a Planeta Catalunya, cada darrer dijous de mes al Cafè Teatre Llantiol, passa per la piconadora humoristica la seva vida en aquest petit país

Pregunta obligada: com vas anar a petar a Barcelona?

Jo vivia a Los Angeles. Vaig venir de vacances, em vaig enamorar i vaig decidir provar de viure-hi cinc mesos. Ja fa sis anys que hi sóc. Ja podríem haver tingut un fill no desitjat!

Després de tant temps aquí, quina opinió et mereixen els tòpics sobre els catalans? Antipàtics, avars…

Bè, jo sóc jueva, o sigui que no tinc gares punts de referència sobre ser avara! No puc generalitzar, però com a poble sí que teniu característiques generals. Sou tolerants i elegants. Tancats? Sí, però això per a vosaltres és un orgull i gairebé en presumiu. És veritat que quan et fas amiga d’un català és per a tota la vida. Si no em moro durant l’espera! En l’estona que et fas amiga d’un català, em podria haver fet amiga de deu xinesos o de quinze dominicans!

En el xou dius que «si ets immigrant, és millor exagerar allò que la gent vol sentir». Ens falta autoestima?

Sí!.No sé si és per la història o per la repressió franquista. Però sou masoquistes. I això és graciós. Fins i tot sexi! Aquí la gent aguanta coses inaguantables. Com la Renfe… O com jo!

Traslladem aquesta falta d’autoestima a les relaciones de parella?

Fins i tot aquesta pregunta reflecteix una gran falta d’autoestima! Mai he pensat així dels catalans. Per mi sou molt refrescants. Allò que em va impressionar més quan vaig arribar-hi va ser que els homes eren molt cavallers; no em violaven amb paraules ni amb mirades chungues quan passava pel carrer. A Amèrica es mescla sexe, violència, són puritans i s’avergonyeixen del sexe. Allà les dones han de tapar la seva feminitat per sobreviure. Es fan miniputes o models, però no gaudeixen del fet de ser dones.

Per què has centrat el nou xou en Catalunya?

Per a un extraterrestre que vingui, distinguir entre allò que sigui català o espanyol, europeu o mediterrani, és molt complicat. Perquè et sembla un altre planeta. Tinc molt material del meu xoc cultural.

I quan descobreixes que hi ha un petit idioma que és l’oficial del Govern, ja ni t’ho dic…

Quan vaig arribar-hi no coneixia la cultura ni tenia referéncies. Ni podia parlar castellà… Si parles en un idioma que no domines, quedes sempre com una gilipolles. Tinc moltes ganes de presentar un número anomenat «Humillació Lingüística». És el meu programa lingüístic, com aprenc a viure aquí. I, per cert, no inclou el català. Per mi ja és prou satisfactori humiliar-me en un idioma que no domino. Hi ha gent que gaudeix amb la sensació de dos idiomes que els poden a la vegada, però jo sóc més monògama amb els idiomes.

Sols fer molta broma de la hipocresia dels governs. Aquí te’n faràs un fart, no?

Planeta Catalunya no és un xou gaire polític. Tinc molta por de la Generalitat. Em poden cobrir els cartells del xou amb adhesius d’aquells d’ «En Català!» Són molt durs, amb el tema dels adhesius. Encara que en el xos la meva meta és ser la churri d’ Ártur Mas. I això és personal. Ja tinc permís del meu home.

Doncs afanya’t, que si no gunaya les eleccions…

El podria animar molt bé! Però la gent espera que foti canya als polítics, i jo sóc massa egocèntrica per a això. Estarà més dedicat al sexe i a les coses humiliants.

Per cert, després de sis anys dÁntikaraoke, has vist alguna cosa similar als Estats Units?

No! Aquest format funciona millor aquí, on el rock clàssic no està tan cremat. Allà s’associa amb el redneck que et fotia d’hòsties a classe i anava a casa a fer-s’ho amb ta germana.